L’indomable instint de llibertat i l’obstinat desig de protegir la seva independència respectiva són armes de doble tall que han portat Nando i Olivia, pare i filla, tots dos escriptors, a replantejar-se el sentit de la seva existència. El dia que Olivia va a casa del seu pare a anunciar-li la tornada a la ciutat que la va veure néixer, entre ells s’estableix una conversa franca

i oberta, per moments dura i amarga, en altres tendra i afectuosa. És llavors quan la memòria irromp, potser amb força sanadora, i tots dos personatges es diran l’un a l’altre tot allò que mai no es van atrevir a dir-se.