Andrés, un home de setanta-sis anys, culte, sorneguer i tossut, està perdent la memòria, però es resisteix a acceptar cap mena d’ajuda i rebutja a tots els cuidadors que la seua filla, Ana, intenta contractar. A mesura que tracta de donar sentit a les seues circumstàncies canviants, Andrés comença a dubtar dels seus sers estimats, de la seua ment i fins i tot de la seua pròpia vivència de la realitat.