En Abre el ojo regna una sort de vodevil en el qual mana l’alegria de viure, i no trobem rastre d’aqueix concepte de l’amor galant i pur que sol governar les nostres comèdies àuries. Les peripècies d’aquests autèntics “barruts” marquen el desenvolupament i l’humor d’aquesta comèdia cínica, com la va anomenar Felipe Pedraza. Fidelitat? Amor ideal? Constància? Matrimonis? Contenció dels desitjos sexuals? No esperen veure res d’això en la comèdia.