Calisto, un jove noble aposte i de preclar enginy, penetra perseguint un falcó en l’horta on es troba Melibea, de qui queda profundament enamorat. Davant el rebuig d’aquesta i aconsellat pel seu criat Sempronio, decideix encomanar la seua cura a Celestina, per a aconseguir per mitjà d’ella l’amor de Melibea. L’alcavota aconsegueix mitjançant ardits que Melibea s’enamore de Calisto. Els criats d’aquest intenten explotar un benefici propi a la passió del seu amo: que havia promés una cadena d’or a Celestina si aconseguia entre tots enamorar a Melibea. Quan això succeeix, els criats reclamen la seua part i davant la negativa de Celestina, la maten. Són capturats i executats per la justícia, del que Calisto té notícia l’endemà. Els amants obliden prompte aquests tristos successos i gaudeixen de l’amor fins que un accident fortuït posa fi a la vida del jove cavaller. Davant la mort del seu estimat, Melibea puja a una torre i es llança des d’ella després de declarar les causes del suïcidi al seu pare. Acaba l’obra amb el plor i unes reflexions morals de Pleberio, pare de Melibea.