Aquesta peça s'endinsa en el sublim Quartet de corda núm. 14 en Re menor de Franz Schubert, "La mort i la donzella". Des d'una revisió contemporània d'aquesta composició romàntica, viatgem a través d'elements existencials essencials, com, per exemple, estar viu o morir.

Asun Noales es planteja el trànsit prematur d'un estat a un altre partint d'un cos orgànic on la vida persisteix en els seus batecs però es converteix en un fràgil sospir, en un tènue hàlit de carícia, amenaçat per una ràfega urgent de naufragi i cendra.